BASE PEDAGÒGICA
El nostre projecte es basa en la proposta metodològica Flipped Classroom (FC) o Aula Invertida (Baker y Mentch, 2000; Strayer, J.F, 2007, Bergman i Sams, 2011). El terme fa referència a invertida ja que inverteix el mètode tradicional d’explicació i transmissió de coneixement per part del docent i us posterior treball dels alumnes a casa. El concepte fou introduït per Lage, Platt i Treglia (2000) y consolidat més tard per Bergman i Sams.
Les aules invertides com a metodologia es fonamenten en utilitzar el temps que els alumnes estan a l’aula per realitzar tasques pràctiques, treball en grup, debats... i per deixar per a casa la recepció passiva de continguts que, en aquest cas, es fa a partir de vídeos. El rol del docent passa de ser d'expositiu a guia i treballa d’una manera més personal i individualitzada, eliminant així el rol d'alumne passiu. (Bennett i altres, 2011). Si contem el temps que es dedica a les explicacions magistrals o expositives per part del professor podem veure que és un temps molt important en el computat total d’hores i a banda amb molt poca repercussió en l’aprenentatge dels alumnes.
Per això proposem invertir aquest temps amb tanta vàlua i limitat, per dedicar-lo a parlar amb els alumnes, a atendre’ls individualment o en petits grups i a guiar-los i recolzar-los en la seva experiència d’aprenentatge.
Un estudi recent (Ali, Ghazi, Shadzad, y Khan, 2010) ha demostrat que en espais col·laboratius on les aules i els escriptoris s’organitzen de tal manera que facilitin les discussions en petits grups i que els alumnes tinguin la possibilitat d’explorar les seves pròpies idees afavoreix l’aprenentatge i la millora de resultats. Aquesta teoria també es recolza amb el con de Dale (1968), on diu que els alumnes només recorden un 20% de les coses que el mestre els explica però poden recordar el 90% de les coses que poden fer.
Les aules invertides com a metodologia es fonamenten en utilitzar el temps que els alumnes estan a l’aula per realitzar tasques pràctiques, treball en grup, debats... i per deixar per a casa la recepció passiva de continguts que, en aquest cas, es fa a partir de vídeos. El rol del docent passa de ser d'expositiu a guia i treballa d’una manera més personal i individualitzada, eliminant així el rol d'alumne passiu. (Bennett i altres, 2011). Si contem el temps que es dedica a les explicacions magistrals o expositives per part del professor podem veure que és un temps molt important en el computat total d’hores i a banda amb molt poca repercussió en l’aprenentatge dels alumnes.
Per això proposem invertir aquest temps amb tanta vàlua i limitat, per dedicar-lo a parlar amb els alumnes, a atendre’ls individualment o en petits grups i a guiar-los i recolzar-los en la seva experiència d’aprenentatge.
Un estudi recent (Ali, Ghazi, Shadzad, y Khan, 2010) ha demostrat que en espais col·laboratius on les aules i els escriptoris s’organitzen de tal manera que facilitin les discussions en petits grups i que els alumnes tinguin la possibilitat d’explorar les seves pròpies idees afavoreix l’aprenentatge i la millora de resultats. Aquesta teoria també es recolza amb el con de Dale (1968), on diu que els alumnes només recorden un 20% de les coses que el mestre els explica però poden recordar el 90% de les coses que poden fer.